EL CATALÀ DE LA CODONYERA (TEROL. ARAGÓ)
És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat
queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts
exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.
Artur Quintana i Font
Estudià germanística i romanística a Barcelona i a Colònia i es va doctorar el 1973 en Filosofia i Lletres amb una primera versió del treball que ací es presenta. Ha treballat com a germanista a la Universitat de Barcelona, de lector de castellà i català a les universitats de Caerdydd / Cardiff i de Friburg de Brisgòvia, i de professor encarregat de curs de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Heidelberg. Jubilat des del 2003 viu ara entre la Codonyera i Espira, localitat on durant molts anys exercí de conseller superior bibliotecari. Els seus treballs giren majoritàriament entorn de l’aragonès i del català de l’Aragó –La nostra llengua (1984), El català a l’Aragó (1989), col·laborador dels reculls de literatura popular catalana de l’Aragó Lo Molinar (1995-1996) i Bllat colrat! (1997),Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002), El aragonés residual del Bajo Valle del Mezquín (2004), El aragonès nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio) (2006), Xandra. Estudios aragoneses de luenga e literatura (2007), ... . És membre del Consello Asesor de l’Aragonés, de l’Academia de l’Aragonés i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat proposat per a ser-ne de l’Academia Aragonesa del Catalán.
22 €
Consulta existències.
Envia-ho a un amic
